Resultats de la cerca frase exacta: 43

Diccionari de la llengua catalana
11. estantís -issa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corromput per estagnació. Aigües estantisses. Que no és una cosa fresca, que comença a passar-se, a corrompre's. Aquesta carn té un gust estrany: em sembla que és estantissa. Els polítics són cada cop més estantissos: no tenen idees noves.  [...]
12. inorgànic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No orgànic. Cossos inorgànics. Mancat d'organització. Societats inorgàniques. Que és estrany al sistema d'una llengua. [...]
13. hospitalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liberalitat que s'exerceix albergant gratuïtament un estrany. Bon acolliment que en un país es fa als estrangers. [...]
14. espoderaments
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracció violenta experimentada en un òrgan per a expel·lir un cos estrany. Contracció dolorosa del recte per a evacuar. [...]
15. extradició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de lliurar un reu refugiat en un país estrany al govern del seu país, en virtut de reclamació d'aquest. [...]
16. esquiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici. S'asseia a la taula estrany a la conversa, silenciós, esquiu. Aspre, desagradable. Veu esquiva. Camí esquiu. [...]
17. estrafolari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]
18. pur -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli pur d'oliva. Una substància químicament pura. Vi pur. Un cavall de pura sang. Un aire pur. químicament pur D'un alt grau de puresa, s'aplica a la substància que conté impureses en una quantitat prou [...]
19. emmalaltir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar malalt. La vida que porta és capaç d'emmalaltir l'home més fort. Posar-se malalt. Els plàtans del passeig s'emmalaltien per un mal estrany. Agafar una malaltia. Tornant-se'n a la seva terra, ell emmalaltí i hagué d'aturar molt de temps a Gènova. [...]
20. purificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pur, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu, llevar la part impura (d'alguna cosa). Purificar l'oli. Purificar la sang. Fer pur complint certs ritus religiosos. Purificar el calze a la missa. Purificar l'ànima. L'ànima es purifica amb el sofriment. [...]
Pàgines  2 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>